ALBORAIA PER LA CULTURA: QUAN L'ENEMIC ÉS COMÚ...

FILLS DE CAÍN

La biblia cuenta una historia que un dios terrible dictó la historia de dos hermanos el justo y el traidor. Abel, mezquino y cobarde el siervo de su señor Caín que no entró en el juego y que se rebeló Te maldigo truena la voz de su juez Padre nuestro que nos privó del Edén.  Caín rompió con un gesto su yugo de esclavitud huyó del ojo insaciable llevó su propia cruz Perseguido por quebrantar una ley que no entiende y que no cuenta con él  Sufrirás, morirás esta es su voluntad pero aún hay aquí hijos de Caín...oh  La estirpe del fugitivo creció y se multiplicó el signo que los margina ya nunca se borró Te maldigo claman los hijos de Abel a la diestra de su señor en poder.  Quizás los hombres seamos a un tiempo Abel y Caín Quizás algún día descubra lo oscuro que hay en mí El destino no está marcado en la fé Yo he elegido ser lo que siempre seré... Hijo de Caín Hijos de Caín

EL RACÓ DELS LLETRAFERITS

Aquesta cita d'Enric Valor m'ha agradat:

" L' home es serveix de la llengua per a parlar; és a dir, per a comunicar als altres els seus pensaments. També utilitza les paraules per a anomenar les coses, i tenir al seu cervell els conceptes per mitjà dels mots. Però l' home no veu la llengua sols com una cosa merament útil: se l' estima. Se l' estima perquè és seua, i vol parlar en aquesta i no en qualsevol altra. A més a més, el pensament i la llengua estan en una relació dialèctica: l' home crea la llengua i aquesta determina la manera de ser. L' estimació és el primer pas del patriotisme: l' amor a la terra, a la llengua i a la pàtria. No es pot ser realment patriota si no s' estima la pròpia llengua, i no se la pot estimar realment si no la pensem, si no la parlem, si la fem, així, realment nostra. "

Enric Valor, El poder de la paraula.

ALBORAIA PER LA CULTURA

dilluns, 17 de maig del 2010

QUAN L'ENEMIC ÉS COMÚ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Etiquetes

Arxiu del blog